En els meus dits, el fred del matí en la roba mullada, arrugada … i neta.
A la cara, per sorpresa, el primer sol, desafiant confiat, senzill però solemne, la boira de la nit.
Com és a dins és fora, si ho crec, si ho vull, si confio.
I una fresca alegria corre, senzillament, perquè li dóna la gana.