Tinc por de la meva por, de la meva ràbia, del meu dolor. Vaig aprendre a ignorar-los, els vaig encadenar en la més fosca de les foscors, i després de capes i capes i capes, vaig posar un paper de colors, i algun llaç. I ara, quan de vegades es trenca alguna cadena (ja se sap), si es desllueix el paper o cau el llaç, tot el meu ésser vibra de por, ràbia o dolor … i em permeto, en serena rendició, que aquestes emocions que em pertanyen (sí, també aquestes) travessin el meu ser, aquest ésser que anhela ser complet.
