Anna Ferre Giménez

Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català

Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català

Quin vermell tan vermell,
per un camp tan verd.
Quin verd tan verd,
per un cel tan gris.

Sobrevé, tímida, una alegria;
s’escampa, despistada, la serenor
Ara? amb fons de tempesta?
Si fa olor a terra humida de plor!

Coratjosa, l’alegria,
esclata fora de to.
Impertorbable, la calma es bressola
quan retruny a prop el tro

“Que sigui, que sigui!
Qui recullirà l’aiguat, si no?”
Canta la rosella
emborratxada de color

El verd sap que l’aigua, si no l’ofega,
el fa créixer, i també que un dia engroguirà.
Sap que l’alegria mai no es inoportuna
i que la bellesa mai no és en va.

Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català

Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català

I si no fos riu, sino mar?
Que les aigües son salades
de suors i de llàgrimes

Aigües sense llera
Que banyen continents
imantades al cor de la terra, foc silent

En un moviment sense destí
Sense origen i sense pressa
Suau, a voltes, a voltes, violent

I si no fos jo riu,
Ni tu, ni ella, ni ells?

I si fossim aigües de mar
Ballant amb la lluna
O embogides pel vent?

Fluint sense rumb,
Agües contingudes sense límits i
Història teixida sense temps.

Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català

Mandrosament es lleven els colors del dia sobre les teulades i els llençols, en la seva bellesa, es desfilen subtilment i lenta.