Canviar en allò profund és tenir la certesa que el que és vell no em serveix, que és una cosa del passat que queda enrere en el camí.
Canviar en el profund és sentir la incertesa que el que és nou encara no ha arribat del tot, que no ho entenc, que no ho puc atenallar.
Perquè hi ha canvis que cal fer malgrat les terribles veus conegudes, travessant la por inevitable … i, amb sort, deixant-nos bressolar per les aigües de la vida que transcorren en algun lloc molt endins del nostre ésser.
