Escolto a sota d’allò que sento,
Sota la meva tristesa, sota la meva por,
sota la meva plenitud.
Escolto un batec suau i dens,
Obro el cor i em regalo sentir l’eco
Del moviment de les ales, so que s’estén sense límits,
I que en marxar de mi, a mi retorna,
Més intens, més savi, més ple.
Em fa sentir més buida de mi,
El cos més pesat, escampant-se damunt la terra humida i rica,
Com lava incandescent, sense destí, sense pressa, abans de tornar-se pedra.
Em sento part, en els ulls de cada company,
com el bri d’herba dins el prat,
Em sento valenta, plena de la bellesa de l’arbre caigut enmig del bosc
Em sento atenta i vigilant, i com la marmota,
Escolto el vent que, generós, em porta comprensions plenes de silenci
