Blog

Mar 032021

L’instant dura per sempre

La respiració, centre plaent de l’existència.
Com les ones del mar en calma
Que bressolen la posidònia
Que la llum alimenta,
per alimentar els peixos q hi neden.

Al fons marí, on la llum no arriba,
El silenci de l’espai sideral.

Tú, home, dona, llera del cosmos
Fluint sense inici ni fi.

El crepitar del foc
Acull el soroll i el dolor de l’existència
I la mel, altres llàgrimes,
Vessa com una benedicció
amorosint els teus cabells
fins convertir-te en torxa encesa
al bell mig del no res.

Ínfima finitud!
L’instant dura per sempre

Amen

Oct 142020

el que ha de ser dit

El que ha de ser dit
no es pot callar.
Ni el llum il-lumina sota el llit,
Ni el crit sona, ofegat

El q ha de ser dit es dirà
Serà avui o serà demà
Que maduri el temps,
és tot el que cal esperar

Que ressoni o que xiuxiuegi,
El que ha de ser dit es dirà.

Quan la llum soni
El cor podrà esclatar
I entre sang i pètals
Eixirà.

Del foc de la terra
De l’onada del mar
Amunt, de nou,
naixerà

(des de yi per a “Mujeres en Sororidad. La Magia del círculo”)

1 2 3 16