Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català
Blog
(Castellano) Más miedo
Vermell, verd, gris
Quin vermell tan vermell,
per un camp tan verd.
Quin verd tan verd,
per un cel tan gris.
Sobrevé, tímida, una alegria;
s’escampa, despistada, la serenor
Ara? amb fons de tempesta?
Si fa olor a terra humida de plor!
Coratjosa, l’alegria,
esclata fora de to.
Impertorbable, la calma es bressola
quan retruny a prop el tro
“Que sigui, que sigui!
Qui recullirà l’aiguat, si no?”
Canta la rosella
emborratxada de color
El verd sap que l’aigua, si no l’ofega,
el fa créixer, i també que un dia engroguirà.
Sap que l’alegria mai no es inoportuna
i que la bellesa mai no és en va.
(Castellano) Concierto desconcertante
(Castellano) El lodo
Flueix el mar
I si no fos riu, sino mar?
Que les aigües son salades
de suors i de llàgrimes
Aigües sense llera
Que banyen continents
imantades al cor de la terra, foc silent
En un moviment sense destí
Sense origen i sense pressa
Suau, a voltes, a voltes, violent
I si no fos jo riu,
Ni tu, ni ella, ni ells?
I si fossim aigües de mar
Ballant amb la lluna
O embogides pel vent?
Fluint sense rumb,
Agües contingudes sense límits i
Història teixida sense temps.
(Castellano) Retirarse
(Castellano) Cuando llega el momento
Colors del dia
Mandrosament es lleven els colors del dia sobre les teulades i els llençols, en la seva bellesa, es desfilen subtilment i lenta.