Anna Ferre Giménez

Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català

Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català

Observar i respirar, calladament,
veure la vida fluir, sense intervenir, deixar-se tocar i alhora deixar anar.
Abandonar tota pretensió de ficar les mans,
només lliurar-se en presència, compassiva,
acompanyant allò que s’esdevé.

O cridar, llançar la veu esquinçant silencis de por,
omplir amb el crit l’espai d’aquells a qui se’ls ha arrabassat.
Cridar per denunciar la injustícia, despertar consciències,
veu dels sense veu, com sempre, en la història.

En això estava jo quan m’he capbussat en el mar,
i els llums del matí jugaven amb la meva ombra
que dansava en el fons sorrenc,
a través de l’aigua transparent, esmunyedissa i salada.
I uns peixets, ingenus o atrevits, em picotejaven els peus.

En sortir d’aigua, m’he posat crema protectora
perquè el sol no m’abrusés la pell.

Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català

Escolto a sota d’allò que sento,

Sota la meva tristesa, sota la meva por,

sota la meva plenitud.

Escolto un batec suau i dens,

Obro el cor i em regalo sentir l’eco

Del moviment de les ales, so que s’estén  sense límits,

I que en marxar de mi, a mi retorna,

Més intens, més savi, més ple.

Em fa sentir més buida de mi,

El cos més pesat, escampant-se damunt la terra humida i rica,

Com lava incandescent, sense destí, sense pressa, abans de tornar-se pedra.

Em sento part, en els ulls de cada company,

com el bri d’herba dins el prat,

Em sento valenta, plena de la bellesa de l’arbre caigut enmig del bosc

Em sento atenta i vigilant, i com la marmota,

Escolto el vent que, generós, em porta comprensions plenes de silenci

Si la immortalitat fos un vestit per al nostre cos, no existiria la Vida, aquí a la terra. La vida és el fluir, el constant esdevenir, canvi i transformació. Triar viure, és comprendre que morir és un dels tants trànsits, de tants canvis d’etapa. Triar viure és deixar anar, deixar anar el que ja no serveix per continuar el camí. Viure és alleugerir-se, quan el pes és massa gran. Viure és riure i plorar. Viure és deslliurar-se del dolor quan el temps de plorar ja ha acabat. Viure no és altra cosa que anar caminant, girant el cap enrera de tant en tant per aprendre i agrair, caminar sentint els peus a terra i l’anhel al cel

Quan iniciem un curs i hem de reprendre la rutina, de vegades ens sentim com navegant en un salvavides mentre al voltant nostre bufen diversos vents arremolinats i contradictoris. Per superar la por a aquest caos, a ser engolits per la voràgine, a mi només se m’acut respirar, sentir el nostre cos el més possible, amb els peus a terra, i cuidar-nos, mimar-nos, descansar. Fer les coses una darrere l’altra, i recordar-nos a nosaltres mateixos alguna cosa indiscutible i òbvia: després de la tempesta ve la calma. Paraula de psicòloga desbordada.

De vegades el moviment és mínim. Hi ha un temps, de vegades curt, de vegades llarg, d’espera en quietud. Recollir-se en si mateix per escoltar-se, escoltar. Sembla que res no succeeix… però sempre passa tot. Tot viu al voltant. És moment per escoltar, escoltar-se, sense perdre’s. I de sobte el moviment sorgeix, sense pensament, intuïció pura, sense sobresalts, sense sobreactuació, sense desesperació. Així, senzillament. (amb agraïment a l’Andrés Waksman i al Moviment Autèntic)

Emoció prové del llatí emotio del verb emovere, moure. Quan ens emocionem ens movem, però ens movem literalment, el nostre cos es mou: músculs, teixits, fluids, neurotransmissors, hormones … es mouen. De fet, mentre vivim, fins i tot en la més absoluta quietud, el cos està en moviment. Reconèixer les nostres emocions és sentir com cada situació ens mou internament. I el moviment espontani de l’organisme davant l’entorn és pura adaptació, com un animal davant la seva presa … o davant el seu depredador. A mesura que desconnectem el nostre organisme de la naturalesa perdem part de la nostra informació, la qual el cos coneix intuïtivament. Té alguns avantatges per a la vida social, però això també té un cost per al nostre benestar i la nostra salut. Si volem conèixer-nos, sentir-nos més complerts, hem de començar escoltant i comprenent els moviments i missatges del nostre cos que ens arriben també en forma d’e-mocions.