L’ànima cansada,
el cor descoratjat,
un filet de vida
que batega d’esma.
Despullar-se sense pressa
dels vestits que en els marges
ja no ens protegeixen.
Desfer-se sense esforç
ni oposició,
diluint-se a poc a poc
en llàgrimes sense tristesa.
Perdre’s del tot, sense por,
desdibuixant-se els límits de l’existència.
Plàcida rendició.
