En el riu de la vida, hi ha moments en què les emocions o els esdeveniments semblen succeir-se ràpidament, sense que ens doni temps a gaire maniobres. Són els ràpids. Sovint damunt d’una fràgil canoa, sense quilla ni timó, ens veiem abocats a navegar, esporuguits, amb l’adrenalina al màxim, esquitxant-nos, mig embarrancant o potser volcant… són així, els ràpids. I així, sense poder fer gaire cosa més que seguir, seguir surant, arriba un moment que s’acaben… i arriben els meandres.

 

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *