En una sessió de constel·lacions s’obre un espai grupal de confiança, de comunicació profunda entre persones que normalment no es coneixen. Per unes hores es crea una mena de llar comuna, efímera i alhora segura, en la qual cadascú se sent comprès, on s’afluixa o desapareix el judici amb què normalment ens protegim de les nostres pors més innombrables. En aquesta llar entre tots construïm per unes hores pot fluir l’amor, podem atrevir-nos a ser vulnerables, a expressar el dolor, la ràbia, l’orgull, el poder o la tristesa, aquestes emocions que retenim en els nostres soferts cossos, per la por inconscient a ser inundats, superats , desbordats i de perdre el control de la vida, o del que creiem que ha de ser la nostra vida. Aquesta llar és sagrada. i jo, amb admiració i corpresa, m’inclino agraïda pel do de sentir l’essència de la vida, en mi, en vosaltres, en tots.
