Anar i tornar, agafar i deixar anar, expansió-contracció. Un mateix moviment únic expressat en mil moments i contextos, com el batec del cor, l’obstinato de la respiració, el ball de l’anèmona.
Vaig cap a tu, l’Altre, i m’endinso en el teu riure o en el teu plor, en la teva alegria o en el teu dolor, en el teu amor. Per un instant, em sento, confiada em lliuro.
En segons la desconfiança i la por treuen el cap. Torno a mi, a aquest jo rera les meves barreres, torno a una seguretat precària i incerta. Em separo.
Sé, malgrat tot, que puc anar i que puc tornar.
Quan sóc en mi, entregada i oberta a qui jo sóc i a qui tu ets, per un instant en el temps i fora d’ell, llavors sorgeix la trobada profunda, molt més enllà de la por i la desconfiança, la trobada en què tu i jo ens intercanviem i ens con-fonem en la certesa i serenitat de la pura vida, l’existència en l’amor, existència rendida, sense condicions.
