Jan 232014

la sang que empeny a les palpentes

La sang dels nostres, la nostra sang, flueix de generació en generació, empenyent. A Vegades fertilitzant, d’altres arrossegant-ho tot. No Hi ha dics que retinguin la vida que ens arriba a través dels nostres ancestres. Si el dolor em fa tancar el ulls, només semblarà que s’aturi, però la sang empeny en la profunditat, m’uneix i em vincula amb tots ells, els que ja van marxar. Només puc mirar, assentir a allò que fou, reconèixer en ells el seu dolor i la seva força i donar-los dins meu el lloc de dignitat, amb tot. I jo, petita en el meu ara, simplement formar part d’aquest clan, humilment, acotant el cap davant els que ja van viure les seves vides, acceptant la meva -potser més fàcil, potser més difícil- i alliberant així una mica més aquells que, a través meu, han arribat després que jo.

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Please enter your name, email and a comment.