El que és estrany és viure. La confusió, els problemes, les pors, els aclaparaments, la còmoda i tranquil·la quotidianitat… i un dia, es produeix un moment de lucidesa (o de bogeria, impossible distingir-ho): tot el viscut, totes les relacions, totes aquestes dificultats, tot, tot, tot sembla ser diferent. Allò real sembla un conte, allò nou -vist des de fora, des de fora del temps i de l’espai-sembla real. I s’obre una VIDA diferent, una vida composta de moltes vides, del bo i el dolent tot junt en una dansa estrepitosament, incomprensiblement, senzillament harmoniosa. I després, a seguir remant en aquesta, en aquella estranya vida.
