Diu Claudio Naranjo que “les persones són difícils de guiar quan creuen que saben les respostes. Quan saben que no saben, troben el seu propi camí”. Creure en això és confiar, confiar en mi, en l’altre, confiar que hi ha camí, i es fa camí, cadascú el seu, al seu ritme. Això aprenc dia a dia a la feina com a psicoterapeuta, i cada dia es desperta en mi amb un nou desafiament: confiar sense “saber”, conèixer-me i conèixer des de la presència plena de l’ésser.
