vida - Anna Ferre Giménez - Viure des del ser. Psicoteràpia i salut integral

Sep 282014

amor i píndoles

“Els mamífers estimen, el preu d’aquest amor és el dolor de la pèrdua. Qualificar-ho com a malaltia i donar una pastilla redueix la dignitat de l’amor i el substitueix per un ritual superficial mèdic” Allen Frances, psiquiatre, director del DSM IV

La psiquiatrització del món occidental porta a la infantilització dels seus ciutadans. En massa casos, amb les pastilles s’evita la responsabilitat davant la pròpia vida, amb amor i dolor. Això, dóna beneficis econòmics per a uns pocs i hipoteca greument la nostra societat.

Jun 302014

constel·lacions a Barcelona 18 de juliol

A vegades ens sentim portats per una tristesa o alguna emoció intensa que no és coherent amb els esdeveniments de la nostra vida. O ens sentim inevitablement portats a repetir una i altra vegada patrons o situacions que ens impedeixen créixer i viure feliçment, incapaços (segons sembla) d’aprendre dels nostres errors. Altres vegades volem tirar endavant un projecte propi (de parella, de família, professional) i es diria que pals invisibles traven les nostres rodes. O el cos ens parla per mitjà d’una malaltia i no sabem entendre quin és el missatge. Amb les constel·lacions podem accedir a contextos inconscients i desbloquejar amorosament aquests nusos, perquè flueixi l’amor, unint allò que abans estava separat i portant-nos a una major integració i harmonia vital.

Divendres 18 de juliol a la tarda, una sessió a Node Nord (Barcelona)

May 092014

societat i comunitat

Deshumanitzar-se és perdre la nostra essència com a espècie, desarrelar-nos de la terra en la qual naixem i creixem. Oblidar qui som, deixar de sentir el nostre alè, el nostre batec, deixar d’escoltar també la respiració i el cor de tot el que ens envolta. I així, estúpidament, esdevenir autòmates en un món -real en la seva irrealitat- que ens aliena.

Apr 062014

contemplar

c o n t e m p l a r

inspirant la bellesa … exhalant el dolor … admirant el miracle de tota i de cada existència.

(a la Cristina, la Maria, la Susana, e Manuel i els altres … amb agraïment)

Mar 172014

atravessada

Tinc por de la meva por, de la meva ràbia, del meu dolor. Vaig aprendre a ignorar-los, els vaig encadenar en la més fosca de les foscors, i després de capes i capes i capes, vaig posar un paper de colors, i algun llaç. I ara, quan de vegades es trenca alguna cadena (ja se sap), si es desllueix el paper o cau el llaç, tot el meu ésser vibra de por, ràbia o dolor … i em permeto, en serena rendició, que aquestes emocions que em pertanyen (sí, també aquestes) travessin el meu ser, aquest ésser que anhela ser complet.

Feb 032014

matrix

El que és estrany és viure. La confusió, els problemes, les pors, els aclaparaments, la còmoda i tranquil·la quotidianitat… i un dia, es produeix un moment de lucidesa (o de bogeria, impossible distingir-ho): tot el viscut, totes les relacions, totes aquestes dificultats, tot, tot, tot sembla ser diferent. Allò real sembla un conte, allò nou -vist des de fora, des de fora del temps i de l’espai-sembla real. I s’obre una VIDA diferent, una vida composta de moltes vides, del bo i el dolent tot junt en una dansa estrepitosament, incomprensiblement, senzillament harmoniosa. I després, a seguir remant en aquesta, en aquella estranya vida.