Blog

Feb 222012

ceniza

Dimecres de cendra, potser per això em sento una mica grisa. Tot canvia, res no es destrueix. El foc purifica, la cendra alimenta la terra. Deixar anar allò que ens atrapa, deixar anar allò a què ens aferrem i ens allunya del present i del nostre ésser… camí de quaresma, camí cap endins.

_____________

Miércoles de ceniza… quizá por eso estoy un poco gris. Todo cambia, nada se destruye. El fuego purifica, la ceniza alimenta la tierra. Soltar lo que nos atrapa, soltar los apegos que nos alejan del presente y de nuestro ser… camino de cuaresma, camino hacia dentro.

Feb 152012

Experiència

En un bagul de vidre, experiències d’una i moltes vides recollides i acollides, posades a dins, reposades. I a voluntat, retirat un suau vel de seda que el cobreix i el protegeix,  compartir allò après, sentit, patit o estimat. Així, brilla tot aquell contingut per a un altre -arribat després- com si fos també seu… com si fos nou.

(Dedicat a la Carme)

____________

En un baúl de vidrio, experiencias de una y muchas vidas recogidas y acogidas, metidas dentro, reposadas. Y a voluntad, retirado un suave velo de seda que lo cubre y lo protege, compartir lo aprendido, sentido, sufrido o amado. Así, brilla todo este contenido para otro-llegado después- como si fuera también suyo … como si fuera nuevo.

Jan 292012

CERCLE DE DONES

I have a dream…
que un dia el món serà tendre com una mare que alleta el seu nadó
que un dia les dones correrem amb els llops i els llops no es menjaran les caputxetes
que un dia les dones riurem tant i tant, que ens pixarem al damunt i no ens importarà
que un dia les dones plorarem les nostres penes i les llàgrimes seran força i purificació
… i tot somniant, posem fil a l’agulla per tal que el futur sigui ara.

Iniciem un cercle de dones el 7 de febrer

_________

I have a dream …
que un día el mundo será tierno como una madre que amamanta a su bebé,
que un día las mujeres correremos con los lobos y los lobos no se comerán a las caperucitas,
que un día las mujeres reiremos tanto tanto, que nos mearemos encima y no nos importará,
que un día las mujeres lloraremos nuestras penas y las lágrimas serán fuerza y ​​purificación
… y mientras soñamos, ponemos manos a la obra para que el futuro sea ahora.

Iniciamos un círculo de mujeres el 7 de febrero

Jan 202012

entre l’ego i el ser

i com pot ser, q si fa un moment estava histèrica d’agobiament ara em senti pujar com un globus que s’escapa només escoltant el messies de Händel? Serà allò que diuen, que som éssers espirituals atemporals densificats en el nostre cos físic, aquí a la terra… pot ser. Posats a triar, en lloc de sentir-me miserable… m’agrada més volar com un globus i anar trobant altres globus per allà dalt. I si és a baix, com a mínim que no siguien patrons caducs, sinó terra de la bona!!!

Jan 142012

un lloc dins la lluna

Abraçada a la lluna?

Bella i amable…
i freda.
Present plena, minvant, creixent,
present també, lluna nova…
inabastable.
Tenint-te, no et trobo
i esbosso un miratge de companyia.
Des d’algun espai,
conegut i fosc,
buit de tot excepte de mi,
busco un lloc dins de la lluna.

___________

¿Abrazada a la luna?
Bella y amable…
y fría.
Presente llena, menguante, creciente,
presente también, luna nueva…
inalcanzable.
Teniéndote, no te encuentro,
y esbozo un espejismo de compañía.
Desde algún espacio,
conocido y oscuro,
vacío excepto de mi,
busco un lugar dentro de la luna.

Jan 112012

sincronia

Em fa il·lusió pensar que en tot allò que s’esdevé, hi ha un ordre. És un ordre diferent del de guardar les coses endreçades dins una calaixera amb milers de calaixets… és l’ordre que dona sentit a l’existència, que em fa pensar “mira, tot va bé i tot flueix”. Les sincronicitats per a mi són com si el cosmos, la ment creadora, em piqués l’ullet.

____________

Me hace ilusión pensar que en todo lo que sucede, hay un orden. Es un orden distinto al de guardar las cosas ordenadas en una cómoda con miles de cajoncitos… es el orden que da sentido a la existencia, que me hace pensar “mira, todo va bien y todo fluye”. Las sincronicidades para mí son como si el cosmos, la mente creadora, me hiciese un guiño

Jan 052012

La màgia dels reis

Què n’hem fet d’aquelles mirades il·lusionades, quan petits vèiem passar els reis i el cor ens bategava de pressa? La mirada que creu en la màgia d’una nit en la qual es fan  possibles els petits desitjos de les nostres petites vides d’infant. Ara, jo també m’he fet gran, i des de la nena que vaig ser i que sóc, no renuncio a creure en la màgia que fa possible els grans desitjos. Com més compartit, més gran és un desig. I junt amb la plenitud i sorpresa d’allò que és més gran que nosaltres, saber que treballar amb intenció i constància per aconseguir els desitjos és, també, part de la màgia.

_______

¿Qué  sido de aquellas miradas ilusionadas, de cuando, pequeños, veíamos pasar a los reyes magos y el corazón nos latía deprisa? La mirada que cree en la magia de una noche en la que se hacen posibles los pequeños deseos de nuestras pequeñas vidas de niño, de niña. Ahora, yo también me he hecho mayor, y desde la niña que fui y que soy no renuncio a creer en la magia que hace posible los grandes deseos. Cuanto más compartido, más grande es un deseo. Y junto con la plenitud y asombro de lo que es más grande que nosotros, saber que trabajar con intención y constancia para conseguir los deseos es, también, parte de la magia.

Jan 032012

pluja d’estels

Aquesta nit plouran estels… no us ho perdeu! En cauran molts, així que podem demanar molts desitjos… o repetir el mateix desitg moltes vegades!!

 

Esta noche lloveran estrellas… caeran muchas, así que podemos pedir muchos deseos… ¡¡o el mismo deseo muchas veces!!

Sueñen aunque el sueño parezca imposible, luchen aunque el enemigo parezca invencible. Amen lo puro e inocente, aunque parezca inexistente, y al fin, alcanzarán aquella estrella, aunque esta luzca inaccesible”. Daisaku Ikeda

Dec 292011

soltar

Per caminar endavant, per preparar-nos per rebre amb el cor obert el que la vida ens durà al 2012, hem de anar deixant anar tot allò que ens pesa per fer el camí: els dolors, les tristeses, les angoixes, les creences limitadores… en aquest racó del Montseny hem enterrat ritualment els símbols de la cerimònia d’ahir, retornant-ho tot a la mare terra, que tot ho acull, tot ho sosté i tot ho transforma.

________

Para caminar hacia adelante, para prepararnos para recibir con el corazón abierto lo que la vida nos traerá en el 2012, hemos de soltar todo lo que nos pesa en el camino: los dolores, las penas, las angustias, las creencias limitadoras… en este rincón del Montseny, hemos enterrado ritualmente los símbolos de la ceremonia de ayer, devolviéndolo a la madre tierra, que todo lo acoje, todo lo sostiene y todo lo transforma.

Dec 282011

any nou

Que té un any nou? És un moment com qualsevol altre, però a partir del moment que nosaltres l’omplim de significat, d’intenció, ja esdevé un moment especial i important. El 2012 serà com la vida en porti, però serà també com nosaltres permetem o vulguem que sigui. Per això avui hem volgut compartir una cerimònia-ritual per rebre aquest any nou. Deixar anar, agrair… obrir-se a allò que profundament i essencialment volem que sigui la nostra vida, la Vida en abundància.

______

¿Qué tiene un año nuevo? Es un momento como cualquier otro, pero a partir del momento en que nosotros lo llenamos de significado, de intención, se convierte en un momento especial e importante. El 2012 será lo que la vida traiga, pero será tambien como nosotros permitamos y queramos que sea. Por esto hoy hemos querido compartir una ceremonia ritual para recibir este nuevo año. Soltar, agradecer… abrirse a lo que  profunda y esencialmente queremos que sea nuestra Vida, la Vida en abundancia.

1 12 13 14 15 16