Què n’hem fet d’aquelles mirades il·lusionades, quan petits vèiem passar els reis i el cor ens bategava de pressa? La mirada que creu en la màgia d’una nit en la qual es fan possibles els petits desitjos de les nostres petites vides d’infant. Ara, jo també m’he fet gran, i des de la nena que vaig ser i que sóc, no renuncio a creure en la màgia que fa possible els grans desitjos. Com més compartit, més gran és un desig. I junt amb la plenitud i sorpresa d’allò que és més gran que nosaltres, saber que treballar amb intenció i constància per aconseguir els desitjos és, també, part de la màgia.
_______
¿Qué sido de aquellas miradas ilusionadas, de cuando, pequeños, veíamos pasar a los reyes magos y el corazón nos latía deprisa? La mirada que cree en la magia de una noche en la que se hacen posibles los pequeños deseos de nuestras pequeñas vidas de niño, de niña. Ahora, yo también me he hecho mayor, y desde la niña que fui y que soy no renuncio a creer en la magia que hace posible los grandes deseos. Cuanto más compartido, más grande es un deseo. Y junto con la plenitud y asombro de lo que es más grande que nosotros, saber que trabajar con intención y constancia para conseguir los deseos es, también, parte de la magia.
