Ho confesso, he passat aquests dies ja per uns quants estats emocionals i mentals molt diferents. Una veritable muntanya russa. I el que ens queda!<\/p>\n
\u00c9s ella, ho s\u00e9, la pand\u00e8mia de la por, la que ho explica tot. Diguem-ne coronavirus per centrar-nos en el present.<\/p>\n
Quan sentim por, som capa\u00e7os de qualsevol cosa. El primer, protegir la nostra vida\u2026 i per incre\u00efble que sembli, aix\u00f2 inclou arrasar als supermercats sense pensar en res que no sigui un mateix i com a molt les pr\u00f2pies cries. Com si la vida d’un, ara i aqu\u00ed, depengu\u00e9s d’una safata de carn o d’un rotlle de paper higi\u00e8nic. El sense sentit de la por portada a l’extrem m\u00e9s rid\u00edcul i surrealista.<\/p>\n
O b\u00e9, ens tanquem a casa per no contagiar i no ser contagiats del virus que, encara que no mata indiscriminadament (dades objectives de l’OMS) col\u00b7lapsa els nostres serveis sanitaris i pot tocar els nostres \u00e9ssers estimats m\u00e9s vulnerables.\u00a0 I si no hi ha recursos per a ells? Cal aplanar la corba! Obe\u00efm per por i per responsabilitat.<\/p>\n
Altres no volem creure el que est\u00e0 passant, neguem la major i ens embranquem en teories conspirat\u00f2ries (algunes for\u00e7a versemblants i altres, pura paranoia tamb\u00e9) per aix\u00ed estar entretinguts i despistar-nos de la por, que ens podria espantar.<\/p>\n
Altres ens posem hipercr\u00edtics amb els altres, en primer lloc, amb els pol\u00edtics responsables de la gesti\u00f3 de la crisi. S\u00f3n ineptes! (que fins i tot pot ser veritat) i aix\u00ed la nostra f\u00faria i les nostres racionalitzacions ens ajuden a amagar els nostres dubtes.<\/p>\n
Alguns vam treure la nostra part \u201csalvadors del m\u00f3n\u201d i ens ocupem en una infinitat d’activitats, algunes molt creatives, per estalviar a altres persones aquells moments durs que en nosaltres mateixos, si par\u00e9ssim i els sent\u00edssim, ens costaria superar.<\/p>\n
I altres aprofitem per acostar la brasa a la nostra sardina\u2026 “perqu\u00e8 algun dia aix\u00f2 passar\u00e0” i… a riu regirat, guany de pecadors (ai, de pescadors, volia dir) I aix\u00ed, lluny de l’avui, un futur millor ens distancia de la sensaci\u00f3 de por present. Qui va dir por?<\/p>\n
Morir, sentir escassetat, sentir dolor o emmalaltir\u2026 si mai se’ns ha oblidat, ara ho tenim de cara. I si mai se’ns ha oblidat que el que ens passa a un de nosaltres ens afecta a tots els \u00e9ssers humans i al planeta, doncs, ala, aqu\u00ed ho tenim.<\/p>\n
Reconeixem-lo: no ens agrada mirar la por ni sentir la vulnerabilitat de la vida. Com que no ho fem, com no practiquem, no sabem bregar amb aix\u00f2. S\u00f3n moments singulars, aquests que ens ha tocat viure, dif\u00edcils sens dubte. M’agradaria pensar que si els mirem i els sentim des de la connexi\u00f3 i la consci\u00e8ncia ens podran servir d’aprenentatge, personal i social.<\/p>\n
La por ens serveix per tindre precauci\u00f3, per\u00f2 quan s’eternitza ens bloqueja. Caldr\u00e0 sortir un dia darrere de les m\u00e0scares, tornar a donar-nos les mans i els petons, ajuntar-nos per celebrar o protestar, segons convingui.<\/p>\n
Nom\u00e9s junts, en l’amor i el dolor, podem tirar endavant com a esp\u00e8cie. Avui tal com sempre va ser. \u00c9s al nostre ADN hum\u00e0, fets tots d’aigua i terra, cuits a foc sota un sol cel universal. Fr\u00e0gils com un gerro de cer\u00e0mica, forts com un hurac\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ho confesso, he passat aquests dies ja per uns quants estats emocionals i mentals molt diferents. Una veritable muntanya russa. I el que ens queda! \u00c9s ella, ho s\u00e9, la pand\u00e8mia de la por, la que ho explica tot. Diguem-ne coronavirus per centrar-nos en el present. Quan sentim por, som capa\u00e7os de qualsevol cosa. El […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":3657,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[89,95],"tags":[],"class_list":["post-3856","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-emocions","category-reflexions-vitals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/annaferregimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3856"}],"collection":[{"href":"https:\/\/annaferregimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/annaferregimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/annaferregimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/annaferregimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3856"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/annaferregimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3856\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4782,"href":"https:\/\/annaferregimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3856\/revisions\/4782"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/annaferregimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3657"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/annaferregimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3856"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/annaferregimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3856"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/annaferregimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3856"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}