Transicions

ESCOLTAR EN FORMAT ÀUDIO

Quan, per motius tècnics, vaig decidir que renovaria la meva web de psicòloga i terapeuta, no vaig pensar que això em suposaria una mena de retrobament amb la meva història professional i personal dels últims 12 anys. Quin viatge rellegir els meus antics poemes i reflexions! En certa manera em semblen antics i en certa manera em semblen totalment actuals. És que és clar, així són les transicions entre etapes vitals. Cada vegada que deixem enrere una etapa i ens endinsem a la següent s’obre una mena de portal, on allò antic no se’n va del tot i allò nou encara ha d’arribar. Aquesta incertesa ens atemoreix.

Son justament els ritus el que ens ajuda a posar consciència i travessar portals, acompanyats de la comunitat a la qual pertanyem. Avui, en les nostres societats modernes,  les transicions vitals ens poden arribar a passar desapercebudes. Cal parar A mi, fer-ho em serveix per pair allò viscut, mirar enrere i recollir allò après, de vegades amb gust i d’altres a cops de vida.

En aquest moment prenc consciència que vull homenatjar allò viscut amb els meus pacients, les coses boniques (majoria), les difícils -difícils per a ells/elles i per a mi- i, és clar, els reptes. Em sento honorada de ser testimoni, catalitzador i contenidor de tanta vida. Sempre dic que aquesta feina és com viure moltes vides en una, acompanyant les històries i les vides dels altres.

Rellegir el meu bloc ha estat, inesperadament, part d’un ritual de pas que m’ajuda a posar ordre en allò viscut per preparar el niu personal i professional. Aquesta vegada, el niu acollirà la meva maduresa, m’acollirà i em recollirà, per a fer espai al que és nou. Sigui el que sigui que em porti la nova etapa, ho posaré al servei de mi mateixa i -com a ones concèntriques en llençar una pedra al mar- al servei de la meva gent i dels meus pacients.

Sento arribar la maduresa en mi, la sento al cos i al cor i desitjo aprendre, viure amb consciència aquesta nova etapa. Vull gaudir de la meva nova llar al bosc, anar-me’n una mica cap a dins, gaudir de temps sense pressa per al jardí o per a l’hort, cuinar, cosir, escriure, dibuixar, contemplar, assaborir. Temps sense temps també per compartir amb la meva gent estimada. Sento que la maduresa té molts regals, especialment per a les dones, i em vull preparar per poder rebre’ls: serenitat, intimitat, creativitat, saviesa, desaferrament. Vaja, que m’ho vull prendre seriosamen, treballar menys i respirar més.

Així que per un temps pauso els grups de formació perquè em ve de gust gaudir de més caps de setmana i recollir una mica la meva energia. Tinc intenció d’anar compartint-me de tant en tant en aquest bloc, a través de les meves reflexions, articles, imatges i poemes. I per descomptat, continuo aquí per als meus pacients.

Perquè per a mi, aquesta professió no només és una vocació, és com fer artesania de les relacions humanes: obrir-me a la trobada, estar disponible, deixar-me sorprendre i acompanyar les ombres sense perdre la confiança en una cosa que ens sosté a tots i que és un absolut i inabastable Misteri.