Jo, la set

Soc la que guarda i la que empeny,
La que inspira i la que passa l’escombra
La que cuina i la que jardineja
La que s’admira i la que es distreu

Jo soc elles i elles son jo
El meu cor petit és un vidret trencat del vas que algun dia va contenir aigua

I també soc la font i sóc l’aigua…
I soc, sobretot, la set… la set.