Entrades per Anna Ferre

Sòl, dones

A pas lent, Trepitja fort O lleuger. Peus a terra. Sòl pèlvic, Entranyes adolorides, Llàgrimes retingudes. Trepitja el sòl. Dóna’m la mà, Abraça’m amb el teu silenci, Recull l’odi, El menyspreu. Dóna’t un mim, Canvia el conte. T’explico el que saps. Et tempta el que sents. Admira’t, Beneït cos! Banya’t en sàndal, Que el foc […]

Què és fer-se gran?

Què és fer-se gran? Et plantes davant d’una càmera i et deixes veure, amb els teus 50 al cos i amb els teus 17 a l’ànima. Quins dos! Aquí, amb aquestes ganes, aquesta mirada que a alguns se’ns posa de voler menjar-se el món abans que el món no ens mengi. Cinquanta, amb algunes batalles […]

Eriça la pell de l’aigua

L’aire eriça la pell de l’aigua. Ella no es perd, es reconeix a la seva immensitat. El sol ara l’acaricia tímidament després del vel de núvols, que no arriben a ser-ho. Sona, majestuosa, en tocar la riba. Mar endins atemoreix els vaixells rugint Estrany ball, aquest ball entre l’aigua i el vent  

L’instant dura per sempre

La respiració, centre plaent de l’existència. Com les ones del mar en calma Que bressolen la posidònia Que la llum alimenta, per alimentar els peixos q hi neden. Al fons marí, on la llum no arriba, El silenci de l’espai sideral. Tú, home, dona, llera del cosmos Fluint sense inici ni fi. El crepitar del […]

,

Bategar tranquil

Tots tenim un lloc al cor d’algú. Tots deixem alguna empremta, tots infligim alguna ferida. Tots som una abraçada i també un soroll. Destinació o fortuna flotant entre núvols. I a la neu blanca un juga i un altre tem, un descansa, un altre, sense sostre, es dol El meu cor és un. i si […]

Sentir més, córrer menys

Sentir més, córrer menys; Mirar més profund, aturar el soroll; Escoltar allò no dit, veure allò amagat; Trencar xarxes d’acer fi, filar tribu amb fil daurat. Plorar amb passió, riure amb obstinació, estimar amb clama i alegria, desitjar sense golafraria. Temer amb respecte, dubtar amb humilitat Tocar-se i abraçar-se tranquils Besar-se amb un poc de […]

El que ha de ser dit

El que ha de ser dit no es pot callar. Ni el llum il-lumina sota el llit, Ni el crit sona, ofegat El q ha de ser dit es dirà Serà avui o serà demà Que maduri el temps, és tot el que cal esperar Que ressoni o que xiuxiuegi, El que ha de ser […]

Lluny, lluny

Quan no sé què pensar, quan se m’acosta sigil·losament el desànim, Quan voldria parlar Però no arribo a articular a una cor, budells i ment M’agrada mirar lluny. Tot aigua, o tot verd o tot cel. Tan lluny, que arribo a tocar Amb la punta de les ales que no tinc La pell més fina […]

,

Serà temps

Serem a temps encara De tornar a enfonsar les arrels a la terra I poder respirar? Recordarem la màgia de com el blat esdevé pa? Oleria camps i també suors, Beuria aigua assaborint amb gust els seus sabors Arribarem a temps per descansar el cos I gaudir del viscut? I despertar allò adormit? I témer […]