airejant al sol que s’aixeca sobre la boira

En els meus dits, el fred del matí en la roba mullada, arrugada … i neta.

A la cara, per sorpresa, el primer sol, desafiant confiat, senzill però solemne, la boira de la nit.

Com és a dins és fora, si ho crec, si ho vull, si confio.

I una fresca alegria corre, senzillament, perquè li dóna la gana.