no deixa de sorprendre’m

Ahir, en el taller de constel·lacions, vaig ser de nou testimoni de la subtil manera que l’amor pot arribar a canviar-nos, a canviar la nostra mirada, a canviar les nostres emocions, a canviar els nostres pensaments arrelats, els nostres patrons… en definitiva la nostra vida. Com? a vegades allò que sembla tan difícil es deslloriga amb unes paraules o un gest… això sí, si són a cor obert. confiant que em puc deixar dur pel batec de la vida, per un amor més gran.

Això de l’amor, avui dia, sembla una mica desvaloritzat (tret de l’amor romàntic, que ens el trobem a la música, a la televisió i a la sopa, sovint, en una mena de caricatura). Però l’Amor, aquest esperit universal que uneix el que sembla impossible d’unir, no és protagonista dels mitjans… per sort, es protagonista de les nostres vides, tant com l’aire que respirem. Doncs respirem conscientment!