Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Estic aquí asseguda,
esperant que soni, per fi, la música
A què he vingut, si no?
Tots els instruments en escena.
No obstant això, el so és soroll
i la vibració grinyola a cada racó.
Ni ordre, ni concert, ni direcció.
Afinant-se, diuen,
però sento només cadascú al seu so.
No puc suportar aquesta desafinació.
Escapo fora i, amb una mica de silenci,
sento que tot sona millor
Torno al saló anhelant harmonia
i una mica de direcció.
Sonar a la deriva m’esgota el cor.
Recordo la música,
quan cada instrument
es filava sense molestar l’anterior.
Aquell ordre desconegut
que alguna vegada va sonar
em falta, allò estrany, jo.
Perduda com una nina en una andana,
uns van i altres vénen
se senten, es veuen, fan olor.
Sola, desconcertada,
sense concert,
sense cançó.
La alegría convive con la tristeza, el amor con el dolor. Así, como nace una Vida de las entrañas de una mujer, llanto y gozo en un mismo instante. Así vive, late, cruje, fluye, se expande y se contrae nuestra tierra, nuestro mundo, nuestro universo, nuestra conciencia. Así se abre, con luz y sombra, nuestra existencia. Y podemos escoger ser también luz. Feliz Navidad.
L’alegria conviu amb la tristesa, l’amor amb el dolor. Així, com neix una Vida de les entranyes d’una dona, plor i goig en un mateix instant. Així viu, batega, cruix, flueix, s’expandeix i es contrau la nostra terra, el nostre món, el nostre univers, la nostra consciència. Així s’obre, amb llum i ombra, la nostra existència. I podem escollir ser també llum. Bon Nadal.
Joy lives with sadness, love with pain. Thus, as a Life of the womb of a woman, tears and joy born at the same moment. Thus our earth, our world, our universe, our consciousness live, beat, crunch, flow, expand and contract. Thus our existence opens, with light and shadow. And we can choose to be light, too. Merry Christmas.
La joie vit avec la tristesse, l’amour avec la douleur. Ainsi, comme la vie acouchée par une femme, les larmes et la joie nées au même moment. Ainsi notre terre, notre monde, notre univers, notre consciencie, vit, se bat, coule, craque, se dilate et se contracte. Ainsi, notre existence s’ouvre, avec de la lumière et de l’ombre. Et nous pouvons choisir d’être aussi lumière. Joyeux Noël.
Orbes flotant per la sala desprès de la cerimònia per als difunts
Aquests dies recordo els meus morts i els honoro, per tot allò que vam compartir i per com van enriquir qui sóc. Passem d’un món a un altre món, quan naixem i quan morim… o quan viatgem o meditem. I entre els diferents mons, hi ha portes, per les quals entrar, sortir, compartir, demanar o oferir. Dimecres al vespre vam fer una cerimònia (gràcies Su, gracias Adrian, i a tots els que vau ser-hi) que va ser el nostre tribut a aquells que van marxar i la nostra manera de ser una porta. Només amb la intenció, els cants i la pregària, vam demanar llum i repòs per als que ja van marxar: en el cel i en la terra, que tot trobi un bon lloc.
___________
Estos días recuerdo mis muertos y los honro, por lo que compartimos y por cómo enriquecieron quien soy. Pasamos de un mundo a otro mundo, cuando nacemos y cuando morimos … o cuando viajamos o meditamos. Y entre los diferentes mundos, hay puertas por las que entrar, salir, compartir, pedir u ofrecer. El miércoles por la noche hicimos una ceremonia (gracias Su, gracias Adrian, y a todos los que estuvisteis allí) que fue nuestro tributo a aquellos que se marcharon y nuestra manera de ser una puerta. Sólo con la intención, los cantos y la oración, pedimos luz y reposo para los que ya se fueron: en el cielo y en la tierra, que todo encuentre un buen lugar.
Penso combinant paraules dins el meu cap, em comunico amb les paraules, m’amago darrera cortines o murs de paraules, em limito amb les paraules, m’expresso amb les paraules. Me les estimo, les paraules… i amb tot, hi ha moments que només el silenci les pot omplir de sentit profund, essencial; només en el silenci puc, malgrat tot, copçar la veritat efímera i real de cada instant. (petonets, Mònica)
__________
Pienso haciendo combinaciones de palabras en mi cabeza, me comunico con las palabras, me escondo detrás de cortinas o muros de palabras, me limito con las palabras, me expreso con las palabras. Les tengo cariño, a las palabras … y con todo, hay momentos que sólo el silencio las puede llenar de sentido profundo, esencial; sólo en el silencio puedo, pese a todo, percibir la verdad efímera y real de cada instante.
Ahir, en el taller de constel·lacions, vaig ser de nou testimoni de la subtil manera que l’amor pot arribar a canviar-nos, a canviar la nostra mirada, a canviar les nostres emocions, a canviar els nostres pensaments arrelats, els nostres patrons… en definitiva la nostra vida. Com? a vegades allò que sembla tan difícil es deslloriga amb unes paraules o un gest… això sí, si són a cor obert. confiant que em puc deixar dur pel batec de la vida, per un amor més gran.
Això de l’amor, avui dia, sembla una mica desvaloritzat (tret de l’amor romàntic, que ens el trobem a la música, a la televisió i a la sopa, sovint, en una mena de caricatura). Però l’Amor, aquest esperit universal que uneix el que sembla impossible d’unir, no és protagonista dels mitjans… per sort, es protagonista de les nostres vides, tant com l’aire que respirem. Doncs respirem conscientment!
Educar el fills és incòmode, a estones. Vol dir fer de vegades allò més difícil, sostenir les raons i les no raons (les dels fills… i les meves!) Vol dir mostrar-me ferma quan no en tinc ganes; vol dir mostrar-me tendre quan no m’he adonat que la meva tendresa era el més urgent; Vol dir estar tranquil@, en contacte amb les meves necessitats i amb les del meu fill@… i decidir (volent i sense voler) mils de petites coses i petits gestos cada dia. I sobretot i abans que res, educar vol dir estimar i deixar-se estimar.
(Gràcies, Laia i Alba. Som afortunades d’estimar-nos, quan estem d’acord i quan no)
En els moments convulsos que vivim, busquem respostes quan en realitat no ens hem encara atrevit a fer les preguntes adequades. Ens aferrem a velles estructures i a desfassades receptes, sovint no sabem quina cara posar davant una realitat que es desmunta tal com ens l’havíem construida. Es el moment de l’espera activa, de sostenir la incertesa i anar aclarint les idees i prenent les responsabilitats personals i comunitàries que ens toquin, ni més ni menys.
“qualsevol nit pot sortir el sol”… no és només cançó i poesía, és un posicionament compromès, valent, i més en els temps que corren. Si cal ser valents, que sigui per fer del nostre dia a dia un lloc més lluminós… ni que sigui dins d’un plat, perquè aquest plat el podem compartir amb aquells que estimem.
En un bagul de vidre, experiències d’una i moltes vides recollides i acollides, posades a dins, reposades. I a voluntat, retirat un suau vel de seda que el cobreix i el protegeix, compartir allò après, sentit, patit o estimat. Així, brilla tot aquell contingut per a un altre -arribat després- com si fos també seu… com si fos nou.
(Dedicat a la Carme)