entre l’ego i el ser

i com pot ser, q si fa un moment estava histèrica d’agobiament ara em senti pujar com un globus que s’escapa només escoltant el messies de Händel? Serà allò que diuen, que som éssers espirituals atemporals densificats en el nostre cos físic, aquí a la terra… pot ser. Posats a triar, en lloc de sentir-me miserable… m’agrada més volar com un globus i anar trobant altres globus per allà dalt. I si és a baix, com a mínim que no siguien patrons caducs, sinó terra de la bona!!!

/by

un lloc dins la lluna

Abraçada a la lluna?

Bella i amable…
i freda.
Present plena, minvant, creixent,
present també, lluna nova…
inabastable.
Tenint-te, no et trobo
i esbosso un miratge de companyia.
Des d’algun espai,
conegut i fosc,
buit de tot excepte de mi,
busco un lloc dins de la lluna.

___________

¿Abrazada a la luna?
Bella y amable…
y fría.
Presente llena, menguante, creciente,
presente también, luna nueva…
inalcanzable.
Teniéndote, no te encuentro,
y esbozo un espejismo de compañía.
Desde algún espacio,
conocido y oscuro,
vacío excepto de mi,
busco un lugar dentro de la luna.

/by

deixar anar

Per caminar endavant, per preparar-nos per rebre amb el cor obert el que la vida ens durà al 2012, hem de anar deixant anar tot allò que ens pesa per fer el camí: els dolors, les tristeses, les angoixes, les creences limitadores… en aquest racó del Montseny hem enterrat ritualment els símbols de la cerimònia d’ahir, retornant-ho tot a la mare terra, que tot ho acull, tot ho sosté i tot ho transforma.

 

/by

NADAL

Si enmig de l’enrenou nadalenc trobem un moment per aturar-nos, potser, només potser, podem copçar o intuir el que els cristians en diem “bona nova” de Nadal: Déu, energia d’amor i unitat en l’univers, es fa un de nosaltres -que és petit, vulnerable, limitat, amb el seu ego, que s’enfada davant la injustícia- per tal que nosaltres siguem Déu… que podem trascendir, estimar, repartir tendresa i amor, en unió amb tota la creació. Ufffff… és molt fort!

_____________

Si entre el jaleo navideño encontramos un momento para parar, quizá, solo quizá, podemos captar o intuir lo que los cristianos llamamos “buena nueva” de Navidad: Dios, energía de amor y de unidad en el universo, se hace uno de nosotros -pequeño, vulnerable, limitado, con su ego, que se enfada ante la injusticia- para que nosotros seamos Dios… que podemos trascender, amar, repartir ternura y amor, en unión con toda la cración. ¡Uffff… es muy fuerte!

/by

prosperitat

Invocamos a la suerte en un día de lotería como hoy, con la idea de que una barita mágica nos conceda nuestros deseos, inclinando la balanza de la probabilidad a nuestro favor. Pero la prosperidad es también una actitud. Leí una vez que el derrochador está más cerca de dios que el avaro. La prosperidad tiene mucho que ver con vivir agradecidos, con reconocer la abundancia de dones con que la vida nos acompaña, en sentir, íntimamente, la alegría de compartir generosamente, lo mucho y lo poco, lo material y la esencia de quienes somos… y la prosperidad llega. (felicidades, si os toca la loteria… y FELICIDAD si no)

/by

conejo blanco

Junt amb l’experiència profunda, visc l’experiència superficial, aquella en la que l’ego campa al seu aire. Automatismes, patrons… sentiment de descontrol de la necessitat de control, la incapacitat de tenir la vida ben endreçadeta en caixetes i sotmesa a la petita estructura del meu jo. Ai, quin patiment més inútil el del conill blanc d’Alicia: “és l’hora, és l’hora i mai no podré arribar, i la reina cridarà, que li tallin el cap!” Potser si, que de tant en tant m’aniria bé que me’l tallessin una estona, el cap encaparrat i cabut.

_______

Junto con la experiencia profunda, vivo la experiencia superficial, la del ego que campa a sus anchas. Automatismos, patrones… sentimiento de descontrol de la necesidad de control, la incapacidad de tener la vida bien ordenada en cajitas y sometida a la pequeña estructura de mi yo. ¡Ay, que sufrimiento más inútil el del conejo blanco de Alicia: “es la hora, es la hora, y nunca podré llegar, y la reina me gritará ¡que le corten la cabeza! Quizá sí, que de vez en cuando me iría bien que me la cortasen un rato,  la cabecita cabezona.

/by

amigues

“la felicitat suprema a la vida és la convicció de sentir-nos estimats” (Victor Hugo). Compartint amb les meves amigues estimades, dones valentes que venen de l’ahir i miren a l’avui; dones amb qui comparteixo l’alegria, el dolor antic i l’orgull retrobat de ser dones. Gràcies per les estones i vivències compartides… que sigui per a tota l’eternitat.

______

“La felicidad suprema en la vida es la convicción de sentirnos amados” (Victor Hugo). Compartiendo con mis amigas queridas, mujeres valientes que vienen del ayer y miran hacia el hoy; mujeres con quien comparto la alegría, el dolor antiguo y el orgullo reencontrado de ser mujeres. Gracias por los ratos y vivencias compartidas… que sea para toda la eternidad.

/by

portes

a la Mònica i la Maria

saber que hi ha moltes realitats viscudes en paral·lel, nivells de realitat intuïts, viscuts… una certesa que a estones s’escola entre els dits com l’aigua i a estones és lluminosa com el sol del migdia. Entrar i sortir, buscar la porta, mirar tímidament pel forat del pany allò que vibra en les cèl·lules i la ment no entén… una porta… deixar que la porta em trobi. Esperar guiats per instants intensos i efímers de connexió i de clarividència.

 

/by

advent

Amb l’anhel al cel i els peus a terra. Equilibri del qui espera activament. Les coses més sublims dins de les quotidianes i petites. El cor obert i la mirada clara, les mans a punt per preparar-se a la visita de la vida, a les visites de la vida. En la meitat de l’Advent, saber que esperar del cel és treballar la terra amb alegria, esperar també quan és de nit i preparar la casa sagrada que som per rebre allò que ens fa trascendir les nostres petiteses.

/by

observar

Observar, amb la lleugera curiositat enjugassada d’un infant que pren la vida a mans plenes, amb la mirada profunda de l’experiència viscuda que sap que no reten la Vida, la Vida que va passant

/by