Anant a la feina, amb mandra. Comença un dia com qualsevol altre dia… i entre el trànsit, trobo un moment per a l’admiració. Llum dins de l’ombra. Poesia quotidiana, poesia compartida.

En l’abraçada de l’Amma, la força de la tendresa.  La mare incondicional acull, i “només” amb això es mou tant dins i fora de tanta gent arreu del món! “Cuando una flor se abre, las abejas acuden por propia voluntad”.

és important saber cap a on anem… i és important saber que en el fons, saber-ho és una il·lusió. La vida ens empeny, ens bressola, ens sorprèn sempre.