En un bagul de vidre, experiències d’una i moltes vides recollides i acollides, posades a dins, reposades. I a voluntat, retirat un suau vel de seda que el cobreix i el protegeix, compartir allò après, sentit, patit o estimat. Així, brilla tot aquell contingut per a un altre -arribat després- com si fos també seu… com si fos nou.
(Dedicat a la Carme)
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!