El que m’espanta és viure

El que m’espanta és viure
Sortir del niu que em recull
confinant les meves pors

El que m’espanta és triar
entre el risc de viure
i la seguretat de fer com que visc;

I continuo i continuo lluitant
Contra la injustícia d’un món sencer
i en la lluita oculto la por

Somric mentre m’avanço
a possibles riscos amb la falsa força
de vells exèrcits

Ho veig, i no em rendeixo,
En la meva innocència més tendra em dic
“Abans morir que haver viscut!”

El que m’espanta és viure
una vida que em ve gran,
Que per gran l’adoro i per gran la temo

Vaig creure que la vida era meva
amb el que agafo i el que dono
però la vida em viu… em viu i prou