Observar, amb la lleugera curiositat enjugassada d’un infant que pren la vida a mans plenes, amb la mirada profunda de l’experiència viscuda que sap que no reten la Vida, la Vida que va passant
Blog
poesia quotidiana
Anant a la feina, amb mandra. Comença un dia com qualsevol altre dia… i entre el trànsit, trobo un moment per a l’admiració. Llum dins de l’ombra. Poesia quotidiana, poesia compartida.
tendresa
En l’abraçada de l’Amma, la força de la tendresa. La mare incondicional acull, i « només » amb això es mou tant dins i fora de tanta gent arreu del món! “Cuando una flor se abre, las abejas acuden por propia voluntad”.
un camí
és important saber cap a on anem… i és important saber que en el fons, saber-ho és una il·lusió. La vida ens empeny, ens bressola, ens sorprèn sempre.