Blog

Dec 162011

amigues

“la felicitat suprema a la vida és la convicció de sentir-nos estimats” (Victor Hugo). Compartint amb les meves amigues estimades, dones valentes que venen de l’ahir i miren a l’avui; dones amb qui comparteixo l’alegria, el dolor antic i l’orgull retrobat de ser dones. Gràcies per les estones i vivències compartides… que sigui per a tota l’eternitat.

______

“La felicidad suprema en la vida es la convicción de sentirnos amados” (Victor Hugo). Compartiendo con mis amigas queridas, mujeres valientes que vienen del ayer y miran hacia el hoy; mujeres con quien comparto la alegría, el dolor antiguo y el orgullo reencontrado de ser mujeres. Gracias por los ratos y vivencias compartidas… que sea para toda la eternidad.

Dec 152011

portes

a la Mònica i la Maria

saber que hi ha moltes realitats viscudes en paral·lel, nivells de realitat intuïts, viscuts… una certesa que a estones s’escola entre els dits com l’aigua i a estones és lluminosa com el sol del migdia. Entrar i sortir, buscar la porta, mirar tímidament pel forat del pany allò que vibra en les cèl·lules i la ment no entén… una porta… deixar que la porta em trobi. Esperar guiats per instants intensos i efímers de connexió i de clarividència.

__________

A Mònica i Maria

saber que hay muchas realidades vividas en paralelo, niveles de realidad intuidos, vividos… una certeza que a ratos se escapa entre los dedos como el agua y a ratos es luminosa como el sol de mediodía. Entrar y salir, buscar la puerta, mirar tímidament por la cerradura lo que vibra en las células y la mente no entiende… una puerta… dejar que la puerta me encuentre. Esperar guiada por intensos instantes efímeros de conexión y clarividencia.

Dec 112011

advent

Amb l’anhel al cel i els peus a terra. Equilibri del qui espera activament. Les coses més sublims dins de les quotidianes i petites. El cor obert i la mirada clara, les mans a punt per preparar-se a la visita de la vida, a les visites de la vida. En la meitat de l’Advent, saber que esperar del cel és treballar la terra amb alegria, esperar també quan és de nit i preparar la casa sagrada que som per rebre allò que ens fa trascendir les nostres petiteses.

___________

Con el anhelo en el cielo y los pies en la tierra. Equilibrio de quien espera activamente. Las cosas más sublimes dentro de las cotidianas y pequeñas. El corazón abierto y la mirada clara, las manos a punto para prepararse para la visita de la vida, las visitas de la vida. A mitad del Adviento, saber que esperar del cielo es trabajar la tierra con alegría, esperar también cuando es de noche y preparar la casa sagrada que somos para recibir aquello que nos hace trascender nuestras pequeñeces.

Dec 042011

misterio


“Quand le mystère est trop impressionant, on n’ose pas desobéir”
(Le Petit Prince) Sólo la confianza y una humildad profunda nos empujan a adentrarnos en el misterio… y de un lugar desconocido en nosotros surge una obediencia asombrada y una fuerza y una certeza que no sabíamos que estaban allí.

Nov 272011

observar

Observar, amb la lleugera curiositat enjugassada d’un infant que pren la vida a mans plenes, amb la mirada profunda de l’experiència viscuda que sap que no reten la Vida, la Vida que va passant

Nov 172011

poesia quotidiana

Anant a la feina, amb mandra. Comença un dia com qualsevol altre dia… i entre el trànsit, trobo un moment per a l’admiració. Llum dins de l’ombra. Poesia quotidiana, poesia compartida.

Nov 102011

tendresa

En l’abraçada de l’Amma, la força de la tendresa.  La mare incondicional acull, i “només” amb això es mou tant dins i fora de tanta gent arreu del món! “Cuando una flor se abre, las abejas acuden por propia voluntad”.

Sep 112011

un camí

és important saber cap a on anem… i és important saber que en el fons, saber-ho és una il·lusió. La vida ens empeny, ens bressola, ens sorprèn sempre.

1 14 15 16