Despentinades

Observo totes aquestes paraules
desordenades,
Com els meus cabells, en despertar.

Busco pentinar-les i descobrir el seu ordre,
Encara secret,
I que donin llum a un sentit que m’espera.

Elles es deixen, dòcilment,
I conformen uns versos senzills
Que aquieten la meva incertesa.

Les engalano una mica i,
piatoses,
alimenten la meva vanitat.

Sospito que no he sabut escoltar
El seu murmuri gràcil i delicat
sàvies com un amanyac.

Potser no eren paraules,Sinó retalls
a les golfes de sentiments abandonats
com fulles, caigudes de l’arbre.