Com una plàcida mort

L’ànima cansada,
el cor descoratjat,
un filet de vida
que batega d’esma.

Despullar-se sense pressa
dels vestits que en els marges
ja no ens protegeixen.

Desfer-se sense esforç
ni oposició,
diluint-se a poc a poc
en llàgrimes sense tristesa.

Perdre’s del tot, sense por,
desdibuixant-se els límits de l’existència.
Plàcida rendició.