Entrades per Anna Ferre

Constel·lacions: llar efímera

En una sessió de constel·lacions s’obre un espai grupal de confiança, de comunicació profunda entre persones que normalment no es coneixen. Per unes hores es crea una mena de llar comuna, efímera i alhora segura, en la qual cadascú se sent comprès, on s’afluixa o desapareix el judici amb què normalment ens protegim de les nostres pors […]

Corporitzar-se

Hi va haver un moment del temps infinit que vas decidir corporificar-te, encarnar-te, dotar-te de cos. La teva llum i energia es van convertir en matèria sòlida-líquida, en constant moviment, micromoviment incessant. Amb aquest cos la teva existència es va transformar i vas aprendre a relacionar-te amb altres éssers, la majoria fets de matèria, com […]

Homenatge íntim als morts

Al voltant del dia dels difunts, pots dedicar una estoneta de pregària-meditació-silenci en memòria dels teus difunts. Busca un lloc tranquil, en el qual no et puguin molestar sorolls ni distraccions. Uns 30 minuts mínim, que et doni temps d’entrar en connexió. Si estàs en dol per alguna pèrdua recent, és millor que estiguis acompanyat, t’ajudarà […]

Bategant la vida

La vida de cadascú té un cor. Aquests fils invisibles que entreteixeixen la nostra història, el nostre destí, i conformen un cor viu que batega, que batega. A vegades massa de pressa, de vegades bombant massa poc, de vegades amb dolor, amb por o amb timidesa, de vegades amb una expansió que vol obrir-se al […]

Retorn a la quotidianitat

Desfés les teves maletes, les que vas omplir d’expectatives i desitjos lleugers. Desfés les maletes, que porten ara les robes una mica més gastades i una mica més brutes de caminar llocs nous, trobar gent noves. Respira profundament la gratitud d’allò que has viscut en el temps que has estat fora del la teva quotidianitat. Tot això, sí: menjar […]

,

Anar i tornar

Anar i tornar, agafar i deixar anar, expansió-contracció. Un mateix moviment únic expressat en mil moments i contextos, com el batec del cor, l’obstinato de la respiració, el ball de l’anèmona. Vaig cap a tu, l’Altre, i m’endinso en el teu riure o en el teu plor, en la teva alegria o en el teu dolor, […]

,

La teràpia d’estiu són les vacances

Els humans tenim tendència a acumular. Acumulem coses, coneixements, diners, afectes, pertinences, de vegades experiències … i també cansament. Quan arriba la calor, el final de curs escolar, portem sobre les nostres espatlles moltes hores de feina, de conflictes, de gestions i problemes diversos per solucionar. ¡Buf !! Sovint obviem les nostres necessitats i també els nostres […]

,

Canviar i pactar

Quan alguna cosa no funciona, el més lògic és canviar-la. Al mateix temps un canvi -encara que sigui necessari- ens espanta, ens treu de la nostra sobrevalorada zona de confort. És clar que arriba un moment que el confort es torna incòmode i per això necessitem assumir el risc d’alguna cosa diferent. I això val […]

El monstre incomprensible

La vida és incomprensible. Els accidents ocorren, tot té molts angles, molts responsables, i de vegades cap. No tot es pot controlar … en realitat gairebé res no és controlable. Som fràgils, és així l’existència humana. La societat en què vivim està malalta, i ens fragilitza més encara perquè ens allunya del nostre ser natural, […]

Rera la malaltia, la salut

Partim d’una primera premissa: recuperar la salut és un acte de responsabilització i presa de consciència que alguna cosa en la nostra vida no està en un bon lloc. Curar-se és més que portar el nostre cos al metge perquè ho repari, com si fóssim un cotxe que arregla un mecànic canviant una peça per […]