Entrades per Anna Ferre

Existència encarnada

Del cel a la terra, de la terra al cel. Allò diví en allò humà. L’Amor es concreta en un nadó fràgil, dependent, pobre. Tot el que és humà és estimat, tot el que és humà, també les nostres limitacions, la nostra solitud, la nostra incapacitat o la nostra por. “Jo sóc Déu”, tinc dret […]

/by

Fred

Cap a dins, escalfant-nos en l’escalfor de la llar… la llar interior que desitgem amb l’escalforeta del foc, olor de brou o pa de pessic, i les carícies, somriures, jocs o cançons de mare, pare. Però no, de vegades, en entrar dins, sentim el fred de l’amor que ens va faltar, de la solitud del […]

/by

A punt per morir

Quan podem deixar anar allò que més volem, desaferrar-nos d’aquells a qui més estimem, deixar anar fins i tot aquesta nostra existència, de sobte podem tornar a viure. Viure la vida com el regal que és, gaudir-ne amb més plenitud, sostenir-nos també en la malaltia i el dolor i viure amb menys por, sabent que ja […]

/by

Saber que no sé

Diu Claudio Naranjo que “les persones són difícils de guiar  quan creuen que saben les respostes. 
 Quan saben que no saben, 
 troben el seu propi camí”. Creure en això és confiar, confiar en mi, en l’altre, confiar que hi ha camí, i es fa camí, cadascú el seu, al seu ritme. Això aprenc […]

/by

Dubtes

Dubtar, abandonar les certeses i mirar amb ulls acabats de rentar, bategar amb el cor confiat com si ningú ens hagués ferit mai, escoltar amb orelles que senten sons que ens fan vibrar … i, alhora, per incòmode i paradoxal que sembli, poder veure les imatges que no podem evitar, sentir el soroll del qual […]

/by

Jo sóc jo, tu ets tú

“Jo sóc Jo Tu ets Tu. Jo no estic en aquest món per complir les teves expectatives Tu no estàs en aquest món per complir les meves. Tu ets Tu Jo sóc Jo. Si en algun moment o en algun punt ens trobem Serà meravellós Si no, no es pot remeiar. Manco d’amor a mi […]

/by

Confluir

Reunir-se, trobar-se i retrobar-se, obrir-se a sentir en allò profund, obrir-se a descobrir sense jutjar, confiar en les altres persones, simplement perquè són aquí, també obrint-se i confiant, i perquè són de la mateixa pasta de la qual jo també vaig ser creada. .. i llavors l’energia puja o baixa, entra i surt, dansa molts […]

/by

Reprendre

Reprendre el ritme de la rutina, mandrosament … la rutina de la vida quotidiana, que ens agrada pensar que controlem, coneixem i preveiem. En la rutina ens estalviem esforços, i de vegades, si no vigilem, se’ns ofega la creativitat, la capacitat de sorpresa, la mirada espurnejant. Potser aquest mes, abans que arribi la tardor, sigui […]

/by

Dolce far niente

No fer res. Aturar-se i “no fer res”. Falsament ho assimilem a la mandra. I en canvi, a vegades, és només quan estem “sense fer res” que podem deixar prou espai per a escoltar i per a sentir. Sentir el cansament d’una quotidianitat estressada, escoltar la necessitat de repòs d’un cos que portem contra rellotge […]

/by

Una rosa és una rosa

En el camí del creixement, i en el de la vida, una i altra vegada topem amb les nostres neures, les nostres limitacions i les nostres pors. Tan hi fa quants cursos, tallers i formacions haguem fet; tan hi fa si hem llegit infinitud de llibres – d’autoajuda, sagrats, plens de coneixement- o si ens […]

/by