Concert desconcertant

Estic aquí asseguda,
esperant que soni, per fi, la música
A què he vingut, si no?

Tots els instruments en escena.
No obstant això, el so és soroll
i la vibració grinyola a cada racó.

Ni ordre, ni concert, ni direcció.
Afinant-se, diuen,
però sento només cadascú al seu so.

No puc suportar aquesta desafinació.
Escapo fora i, amb una mica de silenci,
sento que tot sona millor

Torno al saló anhelant harmonia
i una mica de direcció.
Sonar a la deriva m’esgota el cor.

Recordo la música,
quan cada instrument
es filava sense molestar l’anterior.

Aquell ordre desconegut
que alguna vegada va sonar
em falta, allò estrany, jo.

Perduda com una nina en una andana,
uns van i altres vénen
se senten, es veuen, fan olor.

Sola, desconcertada,
sense concert,
sense cançó.