En braços de la inocència

Quan, exhausta,
puc sentir la impotència
de la meva batalla perduda
busco refugi en una abraçada que m’empara

Busco una abraçada forta
que contingui la meva fúria inútil.
I quan, esgotada, emergeix la tristesa,
busco ser bressolada
a la falda de la mare universal i eterna.

No hi ha consol per a l’existència.
I al final, desorientada,
només l’abraçada de la innocència
em troba.
Estranyament, la seva fragilitat pura
em consola.

És com si sabés llavors
que puc rendir-me
en algun lloc
molt més enllà de les meves preteses forces