Eriça la pell de l’aigua

L’aire eriça la pell de l’aigua.
Ella no es perd, es reconeix a la seva immensitat.
El sol ara l’acaricia tímidament
després del vel de núvols, que no arriben a ser-ho.
Sona, majestuosa, en tocar la riba.
Mar endins atemoreix els vaixells rugint
Estrany ball, aquest ball entre l’aigua i el vent