Escoltar en l’espera

De vegades el moviment és mínim. Hi ha un temps, de vegades curt, de vegades llarg, d’espera en quietud. Recollir-se en si mateix per escoltar-se, escoltar. Sembla que res no succeeix… però sempre passa tot. Tot viu al voltant. És moment per escoltar, escoltar-se, sense perdre’s. I de sobte el moviment sorgeix, sense pensament, intuïció pura, sense sobresalts, sense sobreactuació, sense desesperació. Així, senzillament. (amb agraïment a l’Andrés Waksman i al Moviment Autèntic)