La ferida i el torniquet
Quan fa mal l’ànima, quan fa mal viure, posem en marxa els nostres mecanismes d’autoprotecció que ens permeten “sobreviure al dolor”. El procés terapèutic és un fràgil equilibri entre tornar a mirar la ferida i sostenir el dolor. Per això, el procés profund per curar no es fa en un dia. Per això, entrar a la ferida requereix molt de compte. Saltar totes les barreres de protecció pot ser impossible de sostenir i retraumatizarnos. No obstant això, no mirar la ferida i quedar-se a la barrera pot servir com pegat, però no ens ajuda a comprendre’ns en profunditat ni a estimar-nos completament, també amb el nostre dolor. Els nostres mecanismes de personalitat són el que un torniquet és a una ferida: quan la ferida està oberta cal prémer fort, pot salvar una vida. Però per curar la ferida, cal afluixar el torniquet, mirar la ferida, netejar-la -encara que cogui- i aplicar el tractament necessari perquè de nou pugui circular la sang, fluir la vida.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!