Més por

És clar que tinc por.
Por de dir el que penso
de sortir sense guants
i de sentir mirades de ferro

Por de creure allò oficial
i por de caure en conspiranoia,
por de ser frívola
i por que tot sigui només seriós.

Por que la por es quedi
i que sortir al carrer no m’alliberi.
Por de perdre’m en allò virtual,
por de callar el crit i cridar allò que és buit

Por que la mentida sembli certa
i que la falsedat se m’acomodi;
Por que buscar la veritat m’esgoti
i que la veritat inabastable em travessi.

Por d’allunyar-me més i més de qui sóc
I allunyar-me més i més de qui ets
Por a aplaudir a destemps
i por de no saber perdre el temps.

Por que el confinament acabi,
por que em caiguin els cabells,
por que el món em vagi gran
i ser petita amb espant.

Por que la terra s’escalfi per sempre
mentre els cors es congelen de por
Por que les ànimes volin sense adéu i sense cos
i que els cossos caminin sense fer el dol

Amb suavitat dono la mà a la tendresa
i d’un rampell abraço als qui estimo
I per si això no és suficient conjur,
amb el riure i la música ballo la por que tremolo