Suau i intens

Escolto un batec suau i dens,
Obro el cor i em regalo sentir el ressò
Del moviment de les ales, so que s’estén sense límits,
I que en marxar de mi, a mi torna,
Més intens, més savi, més ple.

Em fa sentir més buida de mi,
El cos més pesat, escampant-se sobre la terra humida i rica,
Com a lava incandescent, sense destí, sense pressa, abans de tornar-se pedra.

Em sento part, als ulls de cada company, com el bri d’herba del prat,
Em sento valenta, plena de la bellesa de l’arbre caigut al mig del bosc
Em sento atenta i vigilant, i com la marmota,
Escolto el vent que, generós,
em porta comprensions plenes de silenci.