Entrades per Anna Ferre

Despentinades

Observo totes aquestes paraules desordenades, Com els meus cabells, en despertar. Busco pentinar-les i descobrir el seu ordre, Encara secret, I que donin llum a un sentit que m’espera. Elles es deixen, dòcilment, I conformen uns versos senzills Que aquieten la meva incertesa. Les engalano una mica i, piatoses, alimenten la meva vanitat. Sospito que […]

,

Entre el Silenci i el crit

Observar i respirar, calladament, veure la vida fluir, sense intervenir, deixar-se tocar i alhora deixar anar. Abandonar tota pretensió de ficar les mans, només lliurar-se en presència, compassiva, acompanyant allò que s’esdevé. O cridar, llançar la veu esquinçant silencis de por, omplir amb el crit l’espai d’aquells a qui se’ls ha arrabassat. Cridar per denunciar […]

A les meves germanes

Em commou veure’m i sentir-me Nosaltres, en femení i en plural. Dona entre dones, una de nosaltres. Aquí connecto amb una força serena i una tendresa immensa. Una veritat clara. Perquè quan ens connectem les unes amb les altres, en aquesta companyia que no jutja, podem aixecar la cara, mostrar la cara en qualsevol moment: […]

La força en la fragilitat

Quan et sentis fràgil,  sense força, poca cosa,  i dubtis de tu,  recorda totes les batalles que has lliurat. Recorda quan eres una criatura,  encara innocent i espontània,  i vas sortir endavant,  malgrat tot allò que per a tu va ser massa: massa crits i violència dels més grans, o  massa comentaris que et feien […]

,

A vegades, quan dormo

A vegades, quan dormo, hi veig clar, Nodrida de descans, de bosc i caminades. Sé què vull: Aceptar l’ahir, Viure en presència l’avui i Creure en el demà Caminar més a poc a poc, Airejar els meus pensaments a l’era, que el vent separi el gra de la palla Donar-me el temps de sentir I […]

Bocins

Quan se li trencava el cor,  els bocins es calçaven les botes i sortien al bosc agafadets de la mà. El sol, que sortia, els escalfava les galtes.