Entrades per Anna Ferre

,

Xocolata calenta

Toca’m suau l’orella, En aquest lloc on es fonen els ensurts, I fa olor de xocolata calenta, On el que és fosc te un gust dolç Dóna’m la mà, I sabré que no estic sola I que els murmuris del bosc Són només melodies que vetllen el meu somni. Mira’m més enllà dels meus ulls, […]

,

Confiança radical innegociable

El cor amb por de bategar: Per massa fort, o per massa feble. Entre el crit escruixidor i el silenci fred,  gelat, Tant de dolor! I llavors -mai sabràs com ha arribat aquí, Ni d’on ha sortit-La confiança treu el nas. Desafiant,  diríem, Si no fos que el sublim art de l’humilitat l’escorta. Allà,  dempeus, […]

Morir és un moment

Un dia algú em va dir que morir és un moment. A vegades semblaria que també néixer és un ‘blup’ d’un instant. Tot el que s’esdevé abans del ‘blup’ és preparació, i el que s’esdevé després és simple descans. ‘Blup’ com obrir una ampolla de vi en treure el suro, o de cava, tot i […]

,

Com una plàcida mort

L’ànima cansada, el cor descoratjat, un filet de vida que batega d’esma. Despullar-se sense pressa dels vestits que en els marges ja no ens protegeixen. Desfer-se sense esforç ni oposició, diluint-se a poc a poc en llàgrimes sense tristesa. Perdre’s del tot, sense por, desdibuixant-se els límits de l’existència. Plàcida rendició.