“Els mamífers estimen, el preu d’aquest amor és el dolor de la pèrdua. Qualificar-ho com a malaltia i donar una pastilla redueix la dignitat de l’amor i el substitueix per un ritual superficial mèdic” Allen Frances, psiquiatre, director del DSM IV
La psiquiatrització del món occidental porta a la infantilització dels ciutadans. En massa casos, amb les pastilles s’evita la responsabilitat davant de la pròpia vida, que inclou amor i dolor. Això dóna beneficis econòmics per a uns quants i hipoteca greument la vida de molts i llasta la nostra societat.
(Actualització setembre 2024) Després de la pandèmia, ha augmentat preocupantment la taxa de joves amb problemes de salut mental. No és només la pandèmia, és la conseqüència d’una societat desequilibrada i disfuncional en molts aspectes. Els joves estan catalitzant tot aquest desastre i la medicació és un pegat per contenir un malestar que té moltes dimensions. Els joves estimen, els joves volen créixer i no saben com fer-ho. La societat els estreny i els consumeix. El consumisme superficial mateix, la sobrestimulació i l’addictiu de les xarxes socials els rosega les entranyes i els minva l’estructura psíquica, encara en desenvolupament. Ells són un símptoma i no seran les pastilles qui solucioni tot aquest despropòsit social i existencial. Això sí, mentre no brindem un suport de tribu saludable, les pastilles pararan el cop. La pena és que després ningú no reculli els ferits.
