Fer teràpia psicològica no és altra cosa que endinsar-se en un mateix per sanar. És, sens dubte, un viatge apassionant i, com qualsevol gran viatge, també inclou alguns riscos i moments crítics. De vegades, no trobes la brúixola i no pots distingir el nord del sud, l’est de l’oest. Fins i tot pots naufragar i, en l’al·lucinació, no saber si ets a l’aigua, a la terra o al cel! El teu anhel et guia, però de vegades tot el teu esforç no és suficient per acostar-te a port. En aquests moments, fins i tot tement caure en un avenc, o davant el perill real o imaginat de ser devorat per la teva fera, necessites recórrer al teu esperit explorador. Aquesta actitud curiosa i de compassió cap a tot el que ets allò que et permet entrar en racons desconeguts, amb compte, per endinsar-te en nous paisatges i, a poc a poc, tastar si s’enfonsa o no el terra sota els teus peus.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *