“cada instante es único“, y la vida, intensa, se hace más ligera vivida de instante en instante. Y a la vez, ese instante, efímero, se queda para siempre porque ha existido en nosotros. Es que la vida es una continua incesante y deconcertante paradoja.

_______

“cada instant és únic”, i la vida, intensa, es fa més lleugera viscuda d’instant en instant. I alhora, aquest instant, efímer, es queda per sempre perquè ha existit en nosaltres. És que la vida és una contínua incessant i deconcertant paradoxa.

En el riu de la vida, hi ha moments en què les emocions o els esdeveniments semblen succeir-se ràpidament, sense que ens doni temps a gaire maniobres. Són els ràpids. Sovint damunt d’una fràgil canoa, sense quilla ni timó, ens veiem abocats a navegar, esporuguits, amb l’adrenalina al màxim, esquitxant-nos, mig embarrancant o potser volcant… són així, els ràpids. I així, sense poder fer gaire cosa més que seguir, seguir surant, arriba un moment que s’acaben… i arriben els meandres.

 

La llum que ve de fora, la llum que surt de dins. On és la diferència? Quan per dins, encara que a fora se’ns faci fosc, sentim que alguna cosa ens ajuda a continuar endavant, estem deixant que brilli una llum que ens ve de més enllà de nosaltres, ens transpassa… li fem un petit lloc, tímidament. Com la lluna, creixent, va reflectint més i més llum enfora. És llavors quan ens adonem de la nostra força, la que pensavem que ja no teniem. Sovint, ens sorprèn la certesa que auesta força la compartim amb la vida i amb l’univers. La nostra vida diària és més amable, i ja no és tan fosc l’entorn que ens envolta.