Serem a temps encara
De tornar a enfonsar les arrels a la terra
I poder respirar?

Recordarem la màgia de com el blat esdevé pa?

Oleria camps i també suors,
Beuria aigua assaborint amb gust els seus sabors

Arribarem a temps per descansar el cos
I gaudir del viscut?
I despertar allò adormit?
I témer allò prohibit i, tot i així,
Sortir a navegar?

Serà temps de cuidar, del que és propi i del que és aliè,
donar-li cura perquè la pell torni a recordar?

(Reflexions en temps de covid)

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *