Sorry, this entry is only available in Català and European Spanish.
Posts by: Anna Ferre
picking up
Picking up the pace of the routine, lazily … the routine of our daily life, which we like to think we control, know and forecast. In routine we save efforts, and sometimes, if we do not keep watch, we let die our creativity, the ability to get surprised, our sparkling eyes. Perhaps this month, before automn arrives, is a good time to keep somewhere in our longings, the intention to make our everyday life, an alive and changing space, and to retain, at least a little bit, the spirit of summer break and the sunlight on the skin.
(Català) Sessió breu de constel·lacions a Barcelona 22 setembre
Sorry, this entry is only available in Català and European Spanish.
(Català) dolce fare niente
Sorry, this entry is only available in Català and European Spanish.
(Català) Taller breu de constel·lacions a Cardedeu 28 de setembre
Sorry, this entry is only available in Català and European Spanish.
escoltant el dolor
Quan tenim dolor físic, o fatiga insuperable, el nostre cos es converteix en una càrrega. O potser és a l’inrevés: que quan portem una càrrega -sobretot emocional- el nostre cos es converteix en un dolor. Un llenguatge que té una lògica a vegades difícil de desxifrar, uns crits que no podem deixar de sentir però que alhora no sabem aturar. I justament mirar el dolor és el que no volem fer, és clar… simplement volem que desaparegui, que s’esfumi, que marxi per sempre per ser lliures. Aquesta llibertat, cal conquerir-la.
Per tot això, per ajudar a superar dolor (o dolors), per a buscar conjuntament com entendre els missatges del cos quan el cos ja no tira més, hem engegat el Tractament de Recuperació Integrat per a persones amb fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica i dolor a Manresa, Barcelona i Sant Celoni (Clica full tri per més informació. També pots mirar el vídeo)
______________
Cuando tenemos dolor físico, o fatiga insuperable, nuestro cuerpo se convierte en una carga. O quizás es al revés: que cuando llevamos una carga-sobretodo emocional- nuestro cuerpo se convierte en un dolor. Un lenguaje que tiene una lógica en ocasiones difícil de descifrar, unos gritos que no podemos dejar de oir pero que a la vez no sabemos parar. Y justamente mirar el dolor es lo que no queremos hacer, claro … simplemente queremos que desaparezca, que se esfume, que se vaya para siempre para ser libres. Esta libertad, hay que conquistarla.
Por todo ello, para ayudar a superar dolor (o dolores), para buscar conjuntamente como entender los mensajes del cuerpo cuando el cuerpo ya no tira más, hemos puesto en marcha el Tratamiento de Recuperación Integrado para personas con fibromialgia, síndrome de fatiga crónica y dolor en Manresa, Barcelona y Sant Celoni.
una rosa es una rosa
En el camí del creixement, i en el de la vida, una i altra vegada topem amb les nostres neures, les nostres limitacions i les nostres pors. Tan hi fa quants cursos, tallers i formacions haguem fet; tan hi fa si hem llegit infinitud de llibres – d’autoajuda, sagrats, plens de coneixement- o si ens hem apropat a grans mestres i persones santes. Allà estem nosaltres, amb les nostres coses, les de sempre. Doncs jo ja no m’hi enfado (no gaire), m’estic fent amiga de tot plegat. Sóc fan de les “segones i terceres oportunitats”… fins a l’infinit i més enllà! Només cal, de tant en tant, parar, mirar-se un mateix des de l’ànima, i mirar-se amb un infinit respecte i amor. I així, cada dia és nou, així cada dia podem veure més a l’altre, una mica més endins també de la seva ànima.
_________
En el camino del crecimiento, y en el de la vida, una y otra vez nos encontramos con nuestras neuras, nuestras limitaciones y nuestros miedos. Lo mismo da cuantos curos, talleres y formaciones hayamos realizado; lo mismo da si hemos leído infinidad de libros – de autoayuda, sagrados, llenos de conocimiento-o si nos hemos acercado a grandes maestros y personas santas. Allí estamos nosotros, con nuestras cosas, las de siempre. Pues yo ya no me enfado (no mucho), me estoy haciendo amiga de todo. Soy fan de las “segundas y terceras oportunidades” … ¡hasta el infinito y más allá! Sólo tenemos que, de vez en cuando, parar, mirarse uno mismo desde el alma, y mirarse con un infinito respeto y amor. Y así, cada día es nuevo, así cada día podemos ver más al otro, algo más adentro también de su alma.
constel·lacions, moments per a major lucidesa
Allò que ens dificulta una vida plena i saludable té a veure amb allò que fem inconscientment per vincular-nos amb les persones que estimem. En les constel·lacions afloren els contextos en els quals vam posar en marxa estratègies de supervivència afectiva que avui ja no ens serveixen. Reconèixer la força de l’amor cec que ens empeny i convertir aquest amor en un amor més lúcid ens allibera; pas a pas, cap a una millor salut i una vida més feliç i responsable.
Proper taller: http://annaferregimenez.wordpress.com/properes-activitats/
_____________
Lo que nos dificulta una vida plena y saludable tiene que ver con lo que hacemos inconscientemente por vincularnos con las personas a quien amamos. En las constelaciones afloran los contextos en los que pusimos en marcha estrategias de supervivencia afectiva que hoy ya no nos sirven. Reconocer la fuerza del amor ciego que nos empuja y convertir este amor en un amor más lúcido nos libera; paso a paso, hacia una mejor salud y una vida más feliz y responsable.
acompassadament
Passes valentes, passes tremoloses, passes decidides, descalces o vestides. En el caminar de cadascú, acompanyar des del respecte profund cap a la persona amb el seu ritme -a moments sostenint, a moments tibant, a moments retirant-se- és l’art de qualsevol forma de teràpia.
__________
Pasos valientes, pasos temblorosos, pasos decididos, descalzos o vestidos. En el caminar de cada uno, acompañar desde el respeto profundo hacia la persona con su ritmo -a momentos sosteniendo, a momentos tensando, a momentos retirándose- es el arte de cualquier forma de terapia.
la terra espera
Pel glaç que hi ha al damunt, no podem predir la fertilitat de la terra. La terra, sota una fina o gruixuda capa de gel, espera. Espera, i alhora dins seu res no s’atura. A fora, la calma, temps al temps, el temps de la terra que no hi entén de les nostres presses ni dels nostres ritmes, que fa tant i tant de temps van deixar de ser el nostre pas a pas natural, que escolta la terra, que parla amb la terra, que respira la terra. (ho dedico a tots els que viuen “amb la terra”)
______________
Por hielo que hay encima, no podemos predecir la fertilidad de la tierra. La tierra, bajo una fina o gruesa capa de hielo, espera. Espera, a la vez que dentro de sí nada se detiene. Fuera, la calma, tiempo al tiempo, el tiempo de la tierra que no entiende de nuestras prisas ni de nuestros ritmos, que hace tanto y tanto tiempo que dejaron de ser nuestro paso a paso natural, que escucha la tierra, que habla con la tierra, que respira la tierra. (dedicado a todos los que viven “con la tierra”)