Entrades per Anna Ferre

,

La ferida i el torniquet

Quan fa mal l’ànima, quan fa mal viure, posem en marxa els nostres mecanismes d’autoprotecció que ens permeten “sobreviure al dolor”. El procés terapèutic és un fràgil equilibri entre tornar a mirar la ferida i sostenir el dolor. Per això, el procés profund per curar no es fa en un dia. Per això, entrar a […]

Si sabés

Si sabés d’on surt la tristesa, o la inquietud, si sabés … Però no sé, i em tempta negar-ho. I no obstant això hi és, de vegades. Potser sigui el ressò d’un passat antic que la memòria esborra o amaga; potser sigui un murmuri del present, tan ampli, tan polifacètic, tan interconnectat; potser és una intuïció de […]

,

Infidelitats

“Si un no deixés mai res ni ningú, no tindria espai per al que és nou. Sens dubte, evolucionar constitueix una infidelitat… als altres, al passat, a les opinions antigues d’un mateix. Potser cada dia hauria de contenir almenys una infidelitat essencial o una traïció necessària. Es tractaria d´un acte optimista, esperançador, que garantiria la […]

Cap endins i cap enfora

Dues forces oposades operen a nosaltres. D’una banda, la força “cap a dins”, no separar-nos dels nostres, pertànyer a qualsevol preu, no trencar la unió. És aquesta força que prové del nostre nadó depenent, que sent i viu (encara no pensa) igual que la mare, aquest bebè que per la necessitat de supervivència es manté […]

,

Amor i píndoles

“Els mamífers estimen, el preu d’aquest amor és el dolor de la pèrdua. Qualificar-ho com a malaltia i donar una pastilla redueix la dignitat de l’amor i el substitueix per un ritual superficial mèdic” Allen Frances, psiquiatre, director del DSM IV La psiquiatrització del món occidental porta a la infantilització dels ciutadans. En massa casos, […]

Cel de plom

El cel de plom. Caps ennuvolats de molt pensar, de voler pensar sense atrevir-se a sentir. El cap pesa, de tant que s’obliga a entendre. Potser plogui, i es dissolguin els núvols, com un plor. Potser bufi un fort vent i escombri els núvols cap a algun altre lloc, com ràbia cridada. Potser simplement al […]

Matrix

El que és estrany és viure. La confusió, els problemes, les pors, els aclaparaments, la còmoda i tranquil·la quotidianitat… i un dia, es produeix un moment de lucidesa (o de bogeria, impossible distingir-ho):  tot el viscut, totes les relacions, totes aquestes dificultats, tot, tot, tot sembla ser diferent. Allò real sembla un conte, allò nou […]

La sang que empeny a les palpentes

La sang dels nostres, la nostra sang, flueix de generació en generació, empenyent. A Vegades fertilitzant, d’altres arrossegant-ho tot. No Hi ha dics que retinguin la vida que ens arriba a través dels nostres ancestres. Si el dolor em fa tancar el ulls, només semblarà que s’aturi, però la sang empeny en la profunditat, m’uneix […]

airejant al sol que s’aixeca sobre la boira

En els meus dits, el fred del matí en la roba mullada, arrugada … i neta. A la cara, per sorpresa, el primer sol, desafiant confiat, senzill però solemne, la boira de la nit. Com és a dins és fora, si ho crec, si ho vull, si confio. I una fresca alegria corre, senzillament, perquè […]